Un dels elements que m’enriqueix el camp terapèutic és l’art, quan he anat descobrint les metàfores, el lleguantge simbòlic, les representacions arquetípiques, les relacions amb la natura, etc. m’ha donat un nou espai pel coneixement profund de les vivències humanes, trobant en elles el sentit i el valor més simple i complexe a la vegada, o dit d’una altre manera, poder entendre la bellesa del dolor.
Aquest és el cas de les Esquerdes, tots ens hem trencat en un moment o altre de la nostra vida, i ens ha fet sentir buits, desubicats, desconcertats, insegurs, assustats.. ja hagi sigut a causa de les pèrdues: d’un ser estimat, relacions, projectes, per la vivència de situacions inesperades carregades de dolor, patiment, la por.. provocant un desajust en el teu sistema emocional, mental i físic. “Alguna cosa interna se m’ha trencat”, és una frase que utilitzem per intentar expressar aquesta vivència, i que a la vegada ja et diu que et diu que per sostenir-ho i curar-ho, caldrà fer més espai, intern i potser també extern, perquè les estructures que abans t’aguantaven de peu, ara no són suficients per abastar tot el que ara s’et mou.
Llavors … perquè no deixar que la mateixa esquerda faci la seva funció? Per què no confiar que aquell acte també pot ser creatiu, regeneratiu?.. és a dir, que la mateixa esquerda pugui provocar noves obertures, nous camins, noves possibilitats, o el que seria el mateix, noves maneres de veure les coses, de viure, i de viure el que ens passa. Si no volem permetre que res s’esquerdi, segurament la base anirà aguantant cada cop amb més tensió, potser també s’anirà malformant per sostenir el diferents aspectes de la nostra vida, i no sabem fins quan aguantarà ni quins podràn ser els danys posteriors a la fractura. Si resulta que el que estem visquent ens provoca aquestes esquerdes, deixem que hi siguin i ens mostrin camins, perquè… tenim por a patir, viure amb dolor, a estar tristos, a canviar, i a interrompre els processos i les seves regulacions naturals només ens portarà a més dolor, por i frustració.
Una esquerda regula l’espai, mobilitza la base, destensa el pes desequilibat del que sostenia, obre pas, deixa més espai per respirar i començar a confiar amb què potser els nous camins que ha generat donin pas a nous trajectes. I perquè no.. De vida.