Iniciar una teràpia és més enllà d’aconseguir sentir-nos millor, poder comprendre la vida d’una manera més íntegra. És a dir, no només a conèixe’m més a mi mateix/a, sinó a comprendre una mica més del que m’envolta i quines són les dinàmiques que creen ajustos i desajustos, en funció de com pensem, què fem amb el que sentim, amb quines actituds decideixo viure, i què faig després amb tot el que em passa.
Desenvolupar una mirada observadora d’un mateix i qüestionar-se de tant en tant si la manera de funcionar ( pensar, sentir, actuar) li és beneficiosa, és per si mateix un acte curatiu, i més si tenim en compte que viure és estar en moviment i el mateix moviment generarà canvis. Per aquesta raó és important que anem aprenent per una banda a crear el nostre espai, i la nostra manera de viure, i per l’altre revisar i deixar anar el que ja no ens serveix, o el que ha arribat al seu final, cosa que no deixa de ser una labor complexe per a la majoria de nosaltres.
Per últim dir que crec en les capacitats humanes, i a la vegada comprenc les seves limitacions, perquè elles m’han fet entendre, aprendre, créixer i canviar o transformar el que ja no m’era útil, i poder aprendre de noves habilitats per viure de la millor manera possible, o dit d’una altre manera, per sentir que puc anar fent front al que em vagi passant, mirant de ser amable i saber-me cuidar a mi i als altres. Una altre labor complexe i constant, tot i que per a mi no deixa de ser també apassionant.