He tingut el plaer de descobrir aquest autor durant l’estiu i m’he quedat fascinada de la seva capacitat per parlar sobre la bellesa. Perquè més enllà de la bellesa com a concepte relacionat amb l’estètica, s’en va a l’orígen de la paraula i ens la trasllada a l’actitud humana, com a gest de bondat i presència. Valors que sovint hem perdut o s’ha quedat obsolets degut a uns criteris socials que ens fan criexier l’egoisme i la desconfiança vers els altres.
L’autor ens fa entrar amb reflexions profundes que van des del el sentit de nostra existencia, la relació amb la natura, la creació universal, la creativitat i les obres d’art… però d’una manera tant bella que fins hi tot serveix com a lectura meditativa i contemplativa per els nostres temps adversos i desafiants.
Quan comencem un procés terapeutic o quan ens hi anem endinsant, sento que anem de costat d’aquesta actitud de bellesa que ens parla Cheng.
Perquè, què pot ser més bell que voler entendre els comportaments que et fan sentir malament amb tu mateix i que perjudiquen als altres i voler aprendre a cuidar-se i cuidar?